Diploma de Postgrau en Llengua Catalana: Correcció de Textos Orals i Escrits
|
Imprimir
|
Informació bàsica
|
Edició: Primera Hores: 275.00 Idioma: 0 Data inici: 14/10/2011 Data finalització: 30/06/2012 |
Crèdits: 25.00 ECTS Nombre de places: 30 Codi: 11PHX1035 |
Matrícula tancada
Preu: 1400€
Preu:
|
|
Horari: Divendres de 16 a 20 h i dissabtes de 10 a 14 h Inauguració: 14/10/2011, a les 18:30 hores. Lloc realització: Biblioteca Barri Vell |
||
PRESENTACIÓ
Aquest programa correspon a l’adaptació i actualització dels que es van programar en aquest mateix àmbit en els cursos 1999-2002 amb els títols de Màster en Lingüística Aplicada, Diploma de Postgrau en Llengua Catalana: Estàndards, Correcció i Planificació i Diploma de Postgrau en Planificació Lingüística.
Manté molts dels elements dels programes originals, tot i que caldrà contrastar en cada aspecte la validesa i pertinència dels plantejaments i els acords inicials.
Entitats Col·laboradores: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
Entitats Col·laboradores: Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i Consorci per a la Normalització Lingüística.
OBJECTIUS
– Aprofundir en el coneixement de l’estàndard i de la gramàtica normativa i donar una formació específica en les tècniques de correcció de textos orals i escrits, en la planificació lingüística i en llengua catalana.
– Formar professionals que puguin portar a terme les intervencions que comporta la regularització lingüística en un àmbit determinat, tant pel que fa a les formes com a les funcions de les varietats lingüístiques.
A QUI S'ADREÇA
– A llicenciats i graduats en els àmbits de la filologia, la traducció i la interpretació.
– A professionals que treballen en correcció, planificació lingüística i ensenyament de la llengua catalana, que vulguin actualitzar els seus coneixements i la seva experiència.
REQUISITS D'ADMISSIÓ
Ser llicenciat o graduat en els àmbits de la filologia, la traducció i la interpretació.
Descripció
Curs de caire professionalitzador amb pràctiques en empreses
PROGRAMA
1r bloc
- Eines de consulta
- Correcció de textos escrits (I)
- Correcció de textos (II)
2n bloc
- La correcció als mitjans de comunicació audiovisuals
- Eines electròniques de suport a la correcció i la traducció
- Traducció automàtica català-castellà: preedició i postedició
- Correcció tipogràfica i editorial
- Correcció de textos científics
- Correcció de textos administratius i jurídics
- Terminologia
- Onomàstica
Seminaris especialitzats
- Règims verbals
- Morfologia i formació de mots
- Normativa i sintaxi
- Puntuació
- Correcció en mitjans de comunicació
- Tipografia i correcció editorial
- Terminologia
PROFESSORAT, DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
Professorat
Mar Batlle i Gutiérrez. És doctora en Filologia Catalana i tècnica de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d'Estudis Catalans, on ha treballat des de l’any 1998. És especialista en lingüística històrica i l’onomàstica catalanes. En l’àmbit de la lingüística històrica ha estudiat diversos aspectes de la fonètica i la morfosintaxi del català antic. Ha publicat «L’evolució de les E i les O + iod en català dins la Romània» (1996), «A propòsit de l’article neutre» (2000) i L’expressió dels temps compostos en la veu mitjana i la passiva pronominal. El procés de substitució de l’auxiliar ésser per haver (2002). En el camp de la toponímia ha publicat Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), juntament amb Josep Moran i Joan Anton Rabella. Com a tècnica de l’Oficina d’Onomàstica ha participat en el procés de revisió de la toponímia recollida en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2003 i 2009), especialment en l’aplicació dels criteris de normalització de la grafia.
Pere Drou Morillo. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1991 i 1998 va ser cap de correcció del diari El Punt i és autor de llibre d’estil d’aquest mateix diari. Actualment és tècnic lingüístic del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Va ser professor del Diploma de postgrau, Estàndards, Correcció i Planificació en Llengua Catalana.
F. Xavier Fargas Valero. És llicenciat en Filologia Catalana i diplomat en Magisteri. Ha treballat de mestre i com a tècnic del Consorci per a la Normalització Lingüística. Actualment treballa al TERMCAT, on és el cap de l’Àrea de Neologia i Normalització i és membre del Consell Supervisor. Participa en els diccionaris elaborats pel TERMCAT i coordina la col•lecció En Primer Terme, centrada en metodologia i criteris terminològics. Ha impartit nombrosos cursos i sessions sobre aspectes vinculats a l’assessorament lingüístic i la terminologia, i col•labora en diversos postgraus i màsters universitaris. Entre les publicacions en què ha participat, destaca la col•laboració amb Joan Solà en la redacció del Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona (1995); la participació en El llibre de la llengua catalana (1997) i en el Curs de correcció de textos orals i escrits (1998); la direcció de Llengua i estil, el llibre d’estil del Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (2001), i la col•laboració en el Llibre d’estil de la Diputació de Girona (2011), entre d’altres.
Olga Fullana Noell. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991). Ha estat professora sintaxi normativa a la Universitat Autònoma de Barcelona i de lingüística a la Universitat de Girona. Des de 1998 fins al 2010 ha format part de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat membre de l’equip de coordinació del projecte d’elaboració de la segona edició del diccionari normatiu Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) que veié la llum l’abril de 2007. A l’IEC ha combinat el treball lexicogràfic amb la recerca sobre el lèxic normatiu. Puntualment, ha col•laborat amb Servei Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona en la redacció dels criteris d’estil d’aquella universitat i també ha impartit conferències i seminaris sobre l’ús de eines de consulta per a l’estudi del lèxic a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Girona. Actualment, està vinculada a l’Institut de la Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, com a investigadora del Grup d’Història de la Llengua i com a gestora de projectes.
Neus Nogué Serrano. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985) i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2005). És professora de lingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i ha impartit nombrosos cursos i seminaris en diverses universitats i institucions. Els àmbits docents de la seva especialitat són: sintaxi normativa i estàndard del català, pragmàtica del català i assessorament lingüístic. En l’àmbit de la recerca, s’ha especialitzat en la dixi de persona i en la fixació de criteris per a l'assessorament lingüístic i la correcció de textos orals i escrits en català. Entre les seves publicacions destaquen la monografia La dixi de persona en català (Barcelona: PAM, 2008) i el Curs de correcció de textos orals i escrits. Pràctiques autocorrectives (Vic: EUMO, 1998, 3a edició, actualitzada, 2006), que va coordinar amb Joan Costa.
Marta Payà Canals. És assessora lingüística del Parlament de Catalunya des de l’any 2003. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1998), ha assolit la suficiència investigadora (Universitat de Barcelona, 2000) i actualment prepara la tesi doctoral. Forma part del Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD), del Departament de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el qual col•labora en l’elaboració de materials científics i didàctics. Ha impartit docència a la Universitat de Barcelona i, com a professora associada, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha format part del cos docent de diversos cursos i postgraus de llengua catalana. També ha treballat en l’àmbit de la correcció i l’assessorament lingüístics.
Andreu Pulido Bazaga. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990). Actualment és el cap del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. La seva activitat professional ha estat sempre vinculada al món de la correcció i la traducció. Així, ha treballat com a corrector en mitjans de comunicació (Diari de Girona, Diari de Barcelona, Nou Diari) i com a tècnic de correcció i traducció a la Unitat de Suport Lingüístic del mateix Servei de Llengües Modernes. Ha col•laborat amb nombroses entitats, empreses, institucions, serveis lingüístics i editorials en tasques de correcció i traducció. En l'àmbit universitari, ha estat professor dels postgraus Estàndards, Correcció i Planificació en Llengua Catalana (Universitat de Girona, 1999-2001) i Correcció i Qualitat Lingüística (Universitat Autònoma de Barcelona, 2005-2008). Ha impartit nombrosos cursos sobre correcció i traducció en llengua catalana i sobre normativa i estàndard.
Joan Anton Rabella i Ribas. És doctor en Filologia Catalana i actualment és el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. Especialista en lingüística històrica i onomàstica, ha publicat l’edició i estudi de textos antics com Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV (1998) o els «"Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet" (1080-1095)» (1997) i, conjuntament amb Josep Moran, el Diccionari etimològic manual (1999) i Primers textos de la llengua catalana (2001), o també amb Josep Moran i Mar Batlle, Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), a més de nombrosos treballs sobre gramàtica històrica i onomàstica. Des de l’any 1995 és secretari de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Llengua & Literatura. Forma part de la Comissió de Toponímia de Catalunya des del moment de la seva creació, l’any 2001.
Xavier Rofes Moliner. És el Cap de l’Oficina de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, oficina dedicada actualment a l’elaboració de la Gramàtica normativa de la llengua catalana. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1993) i professionalment vinculat al Nou Diari, com a assessor lingüístic, a l’Institut d’Estudis catalans, com a col•laborador de la primera edició del Diccionari normatiu (DIEC1), al TERMCAT, al Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, com a terminòleg, al estudis de Filologia Catalana de l’UOC, com a consultor de les àrees de lingüística i sintaxi catalana. També ha impartit cursos a la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo. Actualment és també membre de l’equip de redacció de la Gramàtica del Català Antic.
Margarida Sanjaume i Navarro. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a assessora lingüística al Parlament de Catalunya, on ha exercit de cap de l’Àrea d’Assessorament Lingüístic del 2001 al 2005 i, des de 2006 és la coordinadora dels Serveis d’Assessorament Lingüístic Ha impartit cursos i ponències sobre assessorament lingüístic i llenguatge legislatiu. Ha publicat articles com ara «Quan les paraules són llei» (dins III Seminari de Correcció de Textos, IEC 2006) o, amb Manel Eures-Riera, Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions amb equivalències en anglès, espanyol i francès (Vic: Eumo, 2010).
*La direcció es reservarà el dret de fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional.
Direcció
Blanca Palmada Félez, Josep Maria Nadal Farreras
Coordinació
Olga Fullana Noell, Andreu Pulido Bazaga
Laia Castanyer Teixidor. És la cap de l’Oficina d’Assessorament Lingüístic de l’Institut d’Estudis Catalans. Llicenciada en Traducció i Interpretació (especialitat anglès i rus) per la Universitat Autònoma de Barcelona (1998) i màster en Lingüística Aplicada per la UdG (2003). Ha treballat com a correctora per a El Punt i com a traductora i correctora per a diverses editorials i universitats, com ara Edicions 62, Empúries, La Magrana, entre altres. L’any 2003 es va incorporar a la desapareguda Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístic de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2007 la Secció Filològica l’anomenà Cap de la nova Oficina d’Assessorament Lingüístic des d’on ha col•laborat juntament amb el TERMCAT a la constitució de la plataforma de consultes lingüístiques Optimot de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. És coautora de l’article «Metodologia i recursos en la correcció i l’assessorament» (Dins III Seminari de Correcció de Textos, IEC 2006).
Imma Creus Bellet. És doctora en Filologia Catalana i màster en Estudis de Lingüística Aplicada Catalana (Universitat de Lleida). Ha estat professora associada de lingüística catalana de la Universitat de Lleida des del 1995 fins al 2011, així com consultora de la Universitat Oberta de Catalunya. També és professora d’ensenyament secundari i del programa Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia d’ensenyament superior per a adults de la Universitat de Lleida. Forma part del Grup de Recerca en Fonètica adscrit al Laboratori de Fonètica Aplicada Pere Barnils del Departament de Filologia Catalana i Comunicació de la Universitat de Lleida. Les seves línies d’investigació són la fonètica, la morfologia i la lingüística aplicada catalanes.
Ha treballat com a formadora del SEDEC i com a assessora lingüística del projecte Galí (versió nord-occidental) del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en diferents àmbits de la formació continuada (cursos d’especialització per a mestres, correctors i assessors lingüístics, professors de català i logopedes, postgraus i màsters vinculats a l’assessorament i correcció lingüístics) organitzats per la Universitat de Lleida i per altres universitats de l’àmbit lingüístic català (Universitat de Girona i Universitat de les Illes Balears), així com pel Parlament de Catalunya. Des del 2009 forma part de l’equip docent que imparteix el màster en Correcció i Assessorament Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona.
A més de treballs en revistes especialitzades, és autora, en col·laboració amb Joan Julià-Muné i Sílvia Romero, de Llengua i ràdio (2000), Llengua i mitjans de comunicació (2000, ed.) i El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques (2004). Darrerament ha publicat amb Rosa Estopà i Josefina Carrera EnRaonar. Lingüística general i aplicada per a la pràctica logopèdica (2010). Ha format part també de l’equip de col·laboradors del diccionari digitalitzat Diccionari de dubtes del català oral (UAB-IEC, 2011).
Mar Batlle i Gutiérrez. És doctora en Filologia Catalana i tècnica de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d'Estudis Catalans, on ha treballat des de l’any 1998. És especialista en lingüística històrica i l’onomàstica catalanes. En l’àmbit de la lingüística històrica ha estudiat diversos aspectes de la fonètica i la morfosintaxi del català antic. Ha publicat «L’evolució de les E i les O + iod en català dins la Romània» (1996), «A propòsit de l’article neutre» (2000) i L’expressió dels temps compostos en la veu mitjana i la passiva pronominal. El procés de substitució de l’auxiliar ésser per haver (2002). En el camp de la toponímia ha publicat Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), juntament amb Josep Moran i Joan Anton Rabella. Com a tècnica de l’Oficina d’Onomàstica ha participat en el procés de revisió de la toponímia recollida en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya (2003 i 2009), especialment en l’aplicació dels criteris de normalització de la grafia.
Pere Drou Morillo. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1991 i 1998 va ser cap de correcció del diari El Punt i és autor de llibre d’estil d’aquest mateix diari. Actualment és tècnic lingüístic del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. Va ser professor del Diploma de postgrau, Estàndards, Correcció i Planificació en Llengua Catalana.
F. Xavier Fargas Valero. És llicenciat en Filologia Catalana i diplomat en Magisteri. Ha treballat de mestre i com a tècnic del Consorci per a la Normalització Lingüística. Actualment treballa al TERMCAT, on és el cap de l’Àrea de Neologia i Normalització i és membre del Consell Supervisor. Participa en els diccionaris elaborats pel TERMCAT i coordina la col•lecció En Primer Terme, centrada en metodologia i criteris terminològics. Ha impartit nombrosos cursos i sessions sobre aspectes vinculats a l’assessorament lingüístic i la terminologia, i col•labora en diversos postgraus i màsters universitaris. Entre les publicacions en què ha participat, destaca la col•laboració amb Joan Solà en la redacció del Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona (1995); la participació en El llibre de la llengua catalana (1997) i en el Curs de correcció de textos orals i escrits (1998); la direcció de Llengua i estil, el llibre d’estil del Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (2001), i la col•laboració en el Llibre d’estil de la Diputació de Girona (2011), entre d’altres.
Olga Fullana Noell. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991). Ha estat professora sintaxi normativa a la Universitat Autònoma de Barcelona i de lingüística a la Universitat de Girona. Des de 1998 fins al 2010 ha format part de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans i ha estat membre de l’equip de coordinació del projecte d’elaboració de la segona edició del diccionari normatiu Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) que veié la llum l’abril de 2007. A l’IEC ha combinat el treball lexicogràfic amb la recerca sobre el lèxic normatiu. Puntualment, ha col•laborat amb Servei Lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona en la redacció dels criteris d’estil d’aquella universitat i també ha impartit conferències i seminaris sobre l’ús de eines de consulta per a l’estudi del lèxic a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Girona. Actualment, està vinculada a l’Institut de la Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, com a investigadora del Grup d’Història de la Llengua i com a gestora de projectes.
Heura Marçal Serra. És llicenciada en Biologia i en Filologia Francesa. L'any 2004 comença a treballar com a assessora lingüística i traductora als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, dins l'àrea de llenguatge cientificotècnic (facultats de ciències experimentals). Ha col·laborat com a editora, correctora o traductora del francès en diverses editorials (Edicions 62, McGraw-Hill) i en altres entitats (KRTU, AELC, FMMM). Com a terminòloga, ha col·laborat amb el Termcat, concretament en l'elaboració del Diccionari d'infermeria. Des de l'any 2007 treballa a la Unitat d'Assessorament Lingüístic i Traduccions del Servei de Llengües de la Universitat Autònoma de Barcelona. És coautora de la Guia per a l’ús no sexista del llenguatge a la UAB.
Anna Montserrat Ciurana. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. És professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili des del 1994 i professora consultora de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha impartit docència sobre sintaxi, terminologia, llenguatge científic, sociolingüística, planificació lingüística, morfologia, tècniques d’expressió, estratègies per a la comunicació oral i escrita i correcció i edició de textos. Col·labora o ha col·laborat com a docent amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, la Direcció General de Política Lingüística del Govern Balear, el Ministeri d’Educació d’Andorra, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, el Consorci per a la Normalització Lingüística, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Tarragona, el Col·legi de Llicenciats de Barcelona, el Col·legi de Llicenciats de Tarragona, la Fundació URV, el Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili i el Servei Lingüístic de la Universitat de Lleida. Com a docent de tercer cicle, participa en el Postgrau de Correcció i de Qualitat Lingüística i en el Postgrau d’Assessorament Lingüístic en els Mitjans Audiovisuals, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i en el Màster universitari oficial en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (Filologia Catalana) de la Universitat Rovira i Virgili. Així mateix, ha participat en el Postgrau de Planificació del Corpus i Assessorament Lingüístic (Filologia Catalana) i en el Màster de Traducció (Filologies Anglogermàniques). Ha treballat com a assessora i correctora per a diverses empreses i institucions, entre les quals destaquen Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Catalunya i el Parlament de Catalunya. És coautora, amb Jordi Ginebra, del Diccionari d’ús dels verbs catalans, publicat l’any 1999 per Edicions 62 i reeditat el 2009, i, amb Jordi de Bofarull, del segon volum del llibre d’estil de la Universitat Rovira i Virgili Praxi lingüística II. Documents administratius, publicat per la Universitat Rovira i Virgili el 2001. Com a editora, ha coordinat la publicació del llibre Entorn i vigència de l’obra de Fabra, publicat per Cossetània el 2007.
Neus Nogué Serrano. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985) i doctora en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (2005). És professora de lingüística catalana al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona i ha impartit nombrosos cursos i seminaris en diverses universitats i institucions. Els àmbits docents de la seva especialitat són: sintaxi normativa i estàndard del català, pragmàtica del català i assessorament lingüístic. En l’àmbit de la recerca, s’ha especialitzat en la dixi de persona i en la fixació de criteris per a l'assessorament lingüístic i la correcció de textos orals i escrits en català. Entre les seves publicacions destaquen la monografia La dixi de persona en català (Barcelona: PAM, 2008) i el Curs de correcció de textos orals i escrits. Pràctiques autocorrectives (Vic: EUMO, 1998, 3a edició, actualitzada, 2006), que va coordinar amb Joan Costa.
Marta Payà Canals. És assessora lingüística del Parlament de Catalunya des de l’any 2003. Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1998), ha assolit la suficiència investigadora (Universitat de Barcelona, 2000) i actualment prepara la tesi doctoral. Forma part del Grup d’Estudis de Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GrEPAD), del Departament de Filologia de la Universitat de Barcelona, amb el qual col•labora en l’elaboració de materials científics i didàctics. Ha impartit docència a la Universitat de Barcelona i, com a professora associada, a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha format part del cos docent de diversos cursos i postgraus de llengua catalana. També ha treballat en l’àmbit de la correcció i l’assessorament lingüístics.
Andreu Pulido Bazaga. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990). Actualment és el cap del Servei de Llengües Modernes de la Universitat de Girona. La seva activitat professional ha estat sempre vinculada al món de la correcció i la traducció. Així, ha treballat com a corrector en mitjans de comunicació (Diari de Girona, Diari de Barcelona, Nou Diari) i com a tècnic de correcció i traducció a la Unitat de Suport Lingüístic del mateix Servei de Llengües Modernes. Ha col•laborat amb nombroses entitats, empreses, institucions, serveis lingüístics i editorials en tasques de correcció i traducció. En l'àmbit universitari, ha estat professor dels postgraus Estàndards, Correcció i Planificació en Llengua Catalana (Universitat de Girona, 1999-2001) i Correcció i Qualitat Lingüística (Universitat Autònoma de Barcelona, 2005-2008). Ha impartit nombrosos cursos sobre correcció i traducció en llengua catalana i sobre normativa i estàndard.
Joan Anton Rabella i Ribas. És doctor en Filologia Catalana i actualment és el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’Institut d’Estudis Catalans. Especialista en lingüística històrica i onomàstica, ha publicat l’edició i estudi de textos antics com Un matrimoni desavingut i un gat metzinat. Procés criminal barceloní del segle XIV (1998) o els «"Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet" (1080-1095)» (1997) i, conjuntament amb Josep Moran, el Diccionari etimològic manual (1999) i Primers textos de la llengua catalana (2001), o també amb Josep Moran i Mar Batlle, Topònims catalans. Etimologia i pronúncia (2002), a més de nombrosos treballs sobre gramàtica històrica i onomàstica. Des de l’any 1995 és secretari de la Societat Catalana de Llengua i Literatura i de la revista Llengua & Literatura. Forma part de la Comissió de Toponímia de Catalunya des del moment de la seva creació, l’any 2001.
Xavier Rofes Moliner. És el Cap de l’Oficina de Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, oficina dedicada actualment a l’elaboració de la Gramàtica normativa de la llengua catalana. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1993) i professionalment vinculat al Nou Diari, com a assessor lingüístic, a l’Institut d’Estudis catalans, com a col•laborador de la primera edició del Diccionari normatiu (DIEC1), al TERMCAT, al Servei de Llengües i Terminologia de la UPC, com a terminòleg, al estudis de Filologia Catalana de l’UOC, com a consultor de les àrees de lingüística i sintaxi catalana. També ha impartit cursos a la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo. Actualment és també membre de l’equip de redacció de la Gramàtica del Català Antic.
Xavier Rull Muruzàbal. És doctor en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (2007), màster en Lexicografia (Universitat Pompeu Fabra, 2000), diploma de Postgrau en Correcció de Textos Orals per la Universitat de Lleida (1996). Actualment, és professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Rovira i Virgili. Els seus interessos abasten diversos aspectes de la llengua catalana tant des d’un punt de vista actual com històric i ha estudiat alguns problemes no resolts per la normativa, amb una atenció especial a la formació del lèxic. És autor de llibres com ara El parlar d’Andorra dels segles XVII i XVIII (Andorra la Vella: Govern d’Andorra, 2010), La composició culta en català (Palma: Moll, 2009), De la sufixació en català. Apunts i reflexions (1999-2009) (Benicarló: Onada, 2009), Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística (Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2008), La formació de mots. Qüestions de normativa (Vic: Eumo, 2004), Diccionari del vi. Amb licors i altres begudes (Enciclopèdia Catalana, 1999). Lèxic bàsic d’enologia i viticultura (Universitat Rovira i Virgili, 1997).
Míriam Salvatierra Mallarach. És llicenciada en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona). Actualment és tècnica lingüística del Servei de Llengües Modernes de la UdG des del gener del 2009, i abans ho havia estat del Servei Lingüístic de la UOC. Ha treballat en projectes d’edició, traducció i correcció de textos en llengua catalana i castellana; en projectes d’avaluació de la qualitat, i en projectes d’elaboració de criteris lingüístics i sistematització de tipus documentals. Té experiència en l’ús d’eines de traducció automàtica i assistida i en la incorporació d’aquests instruments en els diferents processos d’edició.
Margarida Sanjaume i Navarro. És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat com a assessora lingüística al Parlament de Catalunya, on ha exercit de cap de l’Àrea d’Assessorament Lingüístic del 2001 al 2005 i, des de 2006 és la coordinadora dels Serveis d’Assessorament Lingüístic Ha impartit cursos i ponències sobre assessorament lingüístic i llenguatge legislatiu. Ha publicat articles com ara «Quan les paraules són llei» (dins III Seminari de Correcció de Textos, IEC 2006) o, amb Manel Eures-Riera, Diccionari d’onomatopeies i altres interjeccions amb equivalències en anglès, espanyol i francès (Vic: Eumo, 2010).
Silvia Senz Bueno. És llicenciada en Filologia Hispànica (especialitat: Llengua Espanyola) per la Universitat de Barcelona (1990) i màster en Edició per la Universitat de Barcelona-Fundació Bosch i Gimpera (1992). Des del 1990 ha treballat com a editora, coordinadora de producció, redactora, lectora, correctora i traductora literària d'obres de gènere divers, en i per a diferents editorials d'Espanya i Bèlgica. Des del 1997 és també professora d'edició de textos, tipografia i estil editorial en postgraus de Traducció (Universitat Pompeu Fabra) i d'Edició (Universitat Oberta de Catalunya), en mestratges d'Edició (Universitat d'Alcalá-Ipecc, Universitat Pompeu Fabra-Idec) i en associacions de traductors de Catalunya (ATIC i APTIC). Des del 2007 és formadora de l'àrea d'Estil Editorial, Correcció i Edició de Textos a Editrain-Gremi d’Editors de Catalunya. Ha escrit i publicat Normas de presentación de originales para la edición (Gijón: Trea, 2001), el Llibre d'estil d'Edebé (no venal) i diversos articles sobre edició, estil i correcció en les revistes Panace@, Páginas de Guarda i Español Actual. És coautora i coeditora de l'obra El dardo en la Academia (Barcelona: Melusina, 2011). Coadministra el butlletí electrònic sobre llengua castellana i edició Infoeditexto (RedIris) i administra la llista sobre llengua catalana i edició Infoedicat. És fundadora (2005), editora i coautora del bloc plurilingüe sobre polítiques lingüístiques i editorials Addenda et Corrigenda i de la bitàcola en català sobre tipografia i edició De Editione.
Jordi Solé Travé. És l’editor de l’ésAdir, el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, des del començament del projecte (2003). Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1992), pertany a la Unitat d’Assessorament Lingüístic de Catalunya Ràdio des del 1996. Abans havia treballat com a corrector-editor al Diari de Barcelona (1992-1993) i al diari Avui (1993-1996). Ha estat professor associat dels Estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra des del 2002 fins al 2009, on ha impartit l’assignatura Llengua catalana. És coautor del llibre Curs pràctic de redacció (Columna, 1996).
*La direcció es reservarà el dret de fer canvis en l'equip docent en cas que algun dels professors no pugui impartir la seva matèria, garantint el mateix nivell de qualitat i categoria professional.
Direcció
Blanca Palmada Félez, Josep Maria Nadal Farreras
Coordinació
Olga Fullana Noell, Andreu Pulido Bazaga
Organitza: |
Col·labora: |
|
|
COMPARTEIX AQUEST CURS:
|
Cercador
de cursos
|
Àmbits de coneixement |
|
Tipus de curs |
|
Modalitats |
|
Paraules clau |
Serveis Alumnes
    
|
Avís legal | Tel. 972 21 02 99 | E-mail: info.fundacioif@udg.edu |
  |